Aquest dijous, 14 de febrer a les 18.00 hores, l’alcaldessa de Barcelona,  Ada Colau, i el Comissionat de Cultura de l’Ajuntament, Joan Subirats, presidiran la cerimònia de lliurament dels Premis Ciutat de Barcelona 2018. L’acte tindrà lloc al Saló de Cent i serà conduit per l’actriu Àgata Roca.

Amb la direcció artística de Pep Salazar, Onionlab protagonitzarà una performance que combinarà la dansa amb l’art audiovisual, acompanyada per un projecte d’il·luminació dissenyat per Albadalejo, i continguts audiovisuals creats per Crowd studio. La cerimònia es vincularà al Festival Llum Barcelona 2019, que enguany se celebra del 15 al 17 de febrer.

NOTA: per raons d’aforament, no serà possible ubicar càmeres de TV a l’interior del Saló de Cent. Betevé subministrarà el senyal institucional. La persona de contacte per sol·licitar el senyal és Elsa Ortuño (eortuno@beteve.cat). També es podrà fer seguiment de l’acte en streaming a través del web de Barcelona Cultura (www.barcelona.cat/barcelonacultura).

Els mitjans que vulguin assistir a l’acte cal que escriguin un correu premsaicub@bcn.cat.

Els premiats d’aquesta edició han estat:

• Agustí Duran i Sanpere d’Història de Barcelona: Miquel Amengual Bibiloni

• Arquitectura i Urbanisme: Cooperativa d’arquitectes LaCol

• Arts Visuals: HALFHOUSE
• Assaig, Ciències Socials i Humanitats: El Sueño de dos Mártires. Meditaciones sobre una guerra actual, Dardo Scavino

• Audiovisual: Zumzeig Cinecooperativa

• Ciències Experimentals i Tecnologia: Ignasi Ribas

• Ciències de la Terra i Ambientals: Marcos Fernández-Martínez, Jordi Sardans i Josep Peñuelas, per l’article “Global trends in carbon sinks and their relationships with CO2 and temperature”

• Ciències de la Vida: Eduard Batlle Gómez
  

• Circ: Rhumans

• Cultura Popular i Tradicional: Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers a Sant Andreu de Palomar

• Dansa: Salva Sanchis, per la presentació de l’obra Radical Light

• Disseny: col·lecció Level del joier Marc Monzó

• Educació: Coeducacció

• Literatura Castellana: Mario Cuenca Sandoval

• Literatura Catalana: Els límits del Quim Porta de Josep Pedrals

• Mitjans de Comunicació: dossier “La guerra bruta de l’aigua”

• Música: Rosalía

• Teatre: Jordi Prat i Coll

• Traducció en Llengua Catalana: Austerlitz, de W.G. Sebald

Imatges dels premiats: https://eicub.net/share/service/publicSite?node=workspace://SpacesStore/29ac56e7-3bd8-4336-bda1-86d9eac97e1a

Més informació: www.barcelona.cat/premisciutatbcn

 

Every living creature on Earth is made of atoms of the various bioelements (elements used by living organisms) that are harnessed in the construction of molecules, tissues, organisms and communities, as we know them. The most common bioelements are: hydrogen (H) 59%, oxygen (O) 24%, carbon (C) 11%, nitrogen (N) 4%, phosphorus (P) 1% and sulfur (S) 0.1-1% (percentages of total number of atoms in organisms), but there are other bioelements, normally present in low concentrations such as potassium (K), magnesium (Mg), iron (Fe), calcium (Ca), molybdenum (Mo), manganese (Mn) and zinc (Zn). Organisms need these bioelements in specific quantities and proportions to survive and grow.

Distinct species have different functions and life strategies, and have therefore developed distinct structures and adopted a certain combination of metabolic and physiological processes. Each species is thus also expected to have different requirements for each bioelement andbe characterized by an specific bio-elemental composition.

In a new study published in the journal Ecology authors propose that a “biogeochemical niche” can be associated with the classical ecological niche of each species. Authors show from field data examples that a biogeochemical niche is characterized by a particular elementome defined as the content of all (or at least most) bioelements. “The differences in elementome among species are a function of taxonomy and phylogenetic distance, sympatry (the bioelemental compositions should differ more among coexisting than among non-coexisting species to avoid competitive pressure), and homeostasis with a continuum between high homeostasis/low plasticity and low homeostasis/high plasticity”, explains Prof. Josep Penuelas from CREAF-CSIC Barcelona.

The biogeochemical niche hypothesis proposed in this paper has the advantage relative to other associated theoretical niche hypotheses that it can be easily characterized by actual quantification of a measurable trait: the elementome of a given organism or a community, being potentially applicable across taxa and habitats. The changes in bioelemental availability can determine genotypic selection and therefore have a feedback on ecosystem function and organization.

“Further studies are warranted to discern the ecological and evolutionary processes involved in the biogeochemical niche of all types of individuals, taxa and ecosystems. The changes of bioelements availability and use at long timescales should determine phenotypic selection and therefore also ecosystem function and organization, and, at the end, the evolution of life and the environment”, says Prof. Jordi Sardans from CREAF-CSIC.

 

Reference: Peñuelas, J., Fernández-Martínez, M., Ciais, P., Jou, D., Piao, S., Obersteiner, M., Vicca, S., Janssens, I.A., Sardans, J. 2019. The bioelements, the elementome and the “biogeochemical niche”. Ecology 2019.

 

 

Reforesting and managing ecosystems have been proposed as ways to mitigate global warming and offset anthropogenic carbon emissions. Photo by: Pixabay

 

Natural solutions have been proposed to stop and reverse the steady rise in CO2 in the atmosphere. Theses natural solutions nclude planting a tree in our back yard or buying carbon credits, that finance the planting of millions of trees and restoring ecosystems

In a new study in the journal Global Change Biology authors provide their perspective on how well plants and ecosystems sequester carbon. Their analyses is based on 1163 site-years of direct eddy covariance measurements of gross and net carbon fluxes from 155 sites across the globe. The ability of individual plants and ecosystems to mine carbon dioxide from the atmosphere, as defined by rates and cumulative amounts, are limited by laws of physics and ecological principles. “Consequently, the rates and amount of net carbon uptake are slow and low compared to the rates and amounts of carbon dioxide we release by fossil fuels combustion. Furthermore, managing ecosystems to sequester carbon can also cause unintended consequences to arise”, said Prof. Dennis Baldocchi from University of California, Berkeley.

In this opinion piece, authors articulate a series of key take-home points:

– First, the potential amount of carbon an ecosystem can assimilate on an annual basis scales with absorbed sunlight, which varies with latitude, leaf area index and available water.

– Second, efforts to improve photosynthesis will come with the cost of more respiration.

– Third, the rates and amount of net carbon uptake are relatively slow and low, compared to the rates and amounts and rates of carbon dioxide we release by fossil fuels combustion.

– Fourth, huge amounts of land area for ecosystems will be needed to be an effective carbon sink to mitigate anthropogenic carbon emissions.

– Fifth, the effectiveness of using this land as a carbon sink will depend on its ability to remain as a permanent carbon sink.

– Sixth, converting land to forests or wetlands may have unintended costs that warm the local climate, such a changing albedo and soil moisture, increasing surface roughness or releasing other greenhouse gases.

Authors point out that they do not argue that planting forests and deep-rooted perennial grasslands or restoring peatlands and wetlands should not be part of the climate mitigation portfolio. Prof. Penuelas from CREAF-CSIC Barcelona argues that “Given the urgency of reducing carbon dioxide in the atmosphere, the relatively low potential of converting solar energy to stored carbon, the vast amount of land needed to be significant carbon sinks and the risk for unintended consequences, we want the reader to consider that political capital and resources may be better aimed towards more effective and immediate solutions, like reducing and eliminating carbon emissions that are associated with fossil fuel combustion”.

 

Reference: Baldocchi, D., Peñuelas, J. 2019. The Physics and Ecology of Mining Carbon Dioxide from the Atmosphere by Ecosystems. Global Change Biology 2019

The Barcelona City Councial honoured Dr. Marcos Fernández-Martínez, Dr. Jordi Sardans and Prof Josep Peñuelas with the Premis Ciutat de Barcelona 2018, in the category of Experimental and Earth Sciences.

The jury formed by Isabel Cacho (president), Xavier Rodó, Francisco J. Doblas, Jaume Terradas and Frederic Bartomeus have awarded them for their work “Global trends in carbon sinks and their relationships with CO2 and temperature” publicated in the Nature  Climate Change journal.

 

 

 

Plant phenology (collective term of the timing of plant flowering, leaf emergence, growth stages and senescence) is a sensitive indicator of climate change and plays an important role in regulating carbon uptake by plants. Previous studies based on both observations and model simulations, have found that air temperature has a positive influence on the onset of plant growth in the Northern Hemisphere; for example, higher spring temperature triggers earlier leaf-out and flowering dates and hence extends the growing season. These studies have focused on spring leaf-out by daytime temperature and the onset of snow-melt time, but the drivers controlling leaf senescence date (LSD) in autumn remain largely unknown.

In a new study in the journal Nature Climate Change authors used long-term ground phenological records (14,536 time series since the 1900s) and satellite greenness observations dating back to the 1980s. They showed that rising pre-season maximum daytime (Tday) and minimum night-time (Tnight) temperatures had contrasting effects on the timing of autumn LSD in the Northern Hemisphere (> 20° N).

If higher Tday leads to an earlier or later LSD, an increase in Tnight systematically drives LSD to occur oppositely. Contrasting impacts of daytime and night-time warming on drought stress may be the underlying mechanism. “Our LSD model considering these opposite effects improved autumn phenology modelling and predicted an overall earlier autumn LSD by the end of this century compared with traditional projections”, said Dr. Chaoyang Wu from the Key Laboratory of Land Surface Pattern and Simulation and the University of the Chinese Academy of Sciences, China.

“These results challenge the notion of prolonged growth under higher autumn temperatures, suggesting instead that leaf senescence in the Northern Hemisphere could begin earlier than currently expected, and may be a potentially unrecognized positive feedback to climate change and consequently a weakening in the capability of terrestrial carbon uptake”, said Prof. Josep Peñuelas from CREAF-CSIC Barcelona.

Reference: Wu, C, Wang, X., Wang, H., Ciais, P., Peñuelas, J., Myneni, R.B., Desai, A.R., Gough, C.M., Gonsamo, A., Black, A.T., Jassal, R.S., Ju, W., Yuan, W., Fu, Y., Shen, M., Li, S., Liu, R., Chen, J.M., Ge, Q. 2018. Contrasting responses of autumn-leaf senescence to daytime and night-time warming. Nature Climate Change 8, 1092-1096, doi: 10.1038/s41558-018-0346-z

The British Ecological Society (BES) honoured Prof. Josep Peñuelas with the 2018 Marsh Award for Climate Change Research. The BES annual awards honour exceptional ecologists across all career stages, recognising their contributions to advancing and communicating ecological knowledge.

BES recognises Prof. Peñuelas from the National Research Council of Spain (CSIC) for his research on the biological impacts of climate change has led to the discovery of ecophysiological mechanisms linked to carbon and oxygen use that help to explain plant species distribution.

The full list of 2018 BES award and prize winners is as follows:

• Honorary Membership: Professor Andrew Watkinson from the University of East Anglia
  Honorary membership is the highest honour the BES gives, recognising exceptional contributions at international level to the generation, communication and promotion of ecological knowledge and solutions. Other people that currently hold Honorary Membership include Sir David Attenborough, Dame Georgina Mace, Sir Charles Godfray and Sir John Lawton.

• Marsh Award for Ecology: Professor Katherine Willis, University of Oxford
  Provided by the Marsh Christian Trust and administered by the BES, this is awarded for a current research record which is having a significant impact on the development of the science of ecology or its application.

• Marsh Award for Climate Change Research: Professor Josep Peñuelas, National Research Council of Spain (CSIC)
  Provided by the Marsh Christian Trust and administered by the BES, this is awarded for an outstanding contribution to climate change research.

• Marsh Award for Ecologists in Africa: Dr Chabi Adéyèmi Marc Sylvestre Djagoun, University of Abomey-Calavi
  Provided by the Marsh Christian Trust and administered by the BES, this is awarded for an outstanding current research record, largely completed in Africa, which is having a significant impact on the development of the science of ecology or its application.

• Founders’ Prize: Professor Gabriel Yvon-Durocher, University of Exeter
  The BES Founders’ Prize commemorates the enthusiasm and vision of the Society’s founders. It is awarded to an early-career ecologist who is starting to make a significant contribution to the science of ecology.

• BES Award: Dr Emma Sayer, Lancaster University
  The BES Award is made in recognition of exceptional voluntary service to the Society and its community.

• Ecological Engagement Award: Dr Ruth Waters, Natural England
  This award recognises an ecologist who has bridged the gap between ecology and the public.

• Equality and Diversity Champion: Dr Rosie Trevelyan, Tropical Biology Association
  This award recognises an individual or group who has made innovative contributions to enhancing the practice of equality and diversity in the ecological community.

 

The winners had been presented with their prizes during a ceremony held on December 18th at the Society’s annual conference.

 

 

Josep Peñuelas has been awarded with the IV Prize for the Excellence Ramon Muntaner n recognition of his professional career.

The Institute Ramon Muntaner created the Prize for the Excellence Ramon Muntaner Prize in 2014 dedicated to former students that have excelled in their professional career. This institute, funded in 1839, has registered amongst its students influential figures as Salvador Dalí, Josep Pla, Ramon Reig, o Alexandre Deulofeu.

• Una investigació internacional presenta la primera base de dades mundial de vegetació, amb més de 1,1 milions de llistes completes d’espècies de plantes
• La base “sPlot” reuneix totes les espècies vegetals conegudes de tots els ecosistemes terrestres, des de l’Àrtic fins als tròpics
• Hi participen científics del CSIC, el CREAF i la UB, i està liderat per la Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg d’Alemanya i el Centre Alemany per a la Investigació de Biodiversitat Integrativa
• Ha permès descobrir que alguns factors ambientals, com la pluja o la temperatura, no són tan essencials com es pensava per determinar trets funcionals de les plantes

Barcelona 19 de novembre de 2018.

Per què unes espècies de plantes creixen en uns llocs i no uns altres? Per què unes espècies creixen al costat d’unes espècies i no al costat d’altres? La diversitat de la vegetació global es pot descriure basant-se en tan sols uns pocs trets de cada espècie. És el que revela un equip d’investigació liderat per la Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg (MLU) i el Centre Alemany per a la Investigació de Biodiversitat Integrativa (iDiv) Halle-Jena-Leipzig.

En l’estudi, que publiquen a la revista Nature Ecology & Evolution, presenten la primera base de dades mundial de vegetació, que conté més de 1,1 milions de llistes completes d’espècies de plantes mostrejades de tots els ecosistemes de la Terra. La base de dades podria ajudar a predir millor les conseqüències del canvi climàtic global.

El treball ha comptat amb la participació d’un centenar d’investigadors de 97 universitats i centres de recerca. Entre ells, Josep Peñuelas, científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i del CREAF, i Aaron Pérez Haase, investigador de la Universitat de Barcelona vinculat al Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC.

“Totes les plantes s’enfronten els mateixos reptes, ja siguin petites herbes, arbustos o arbres”, explica el professor Helge Bruelheide, de la Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg i codirector del iDiv, que ha liderat l’estudi. “Per exemple, han de trobar una forma eficient de realitzar la fotosíntesi per obtenir l’energia que necessiten. Alhora, competeixen amb les plantes veïnes pels recursos limitats a terra, com l’aigua i els nutrients “.

390.000 espècies de plantes conegudes

Actualment, al voltant de 390.000 espècies de plantes són conegudes per la ciència. Al llarg del temps, cada espècie ha desenvolupat trets molt diferents per adaptar-se als factors del seu entorn. Aquests trets inclouen la mida de la planta, el gruix i els components químics de les seves fulles. Aquestes propietats també es coneixen com a trets funcionals de la planta.

“Aquests trets influeixen directament en la funció de la planta en l’ecosistema, com la quantitat de biomassa que produeix o la quantitat de diòxid de carboni que absorbeix l’aire”, diu Bruelheide.

Fins ara, els científics havien investigat les diferents combinacions d’aquests trets funcionals des de la perspectiva d’espècies individuals. “Però, en realitat, les espècies de plantes rares vegades es presenten soles; les plantes viuen en comunitats”, diu Bruelheide. Així que es necessiten bases de dades de vegetació que continguin informació sobre totes les plantes que creixen en un lloc específic.

La base de dades de referència de vegetació alemanya és un exemple. Està administrada des de la Universitat Martin Luther Halle-Wittenberg i conté informació sobre aproximadament 200.000 parcel·les de vegetació, d’estudis publicats i no publicats. Hi ha altres bases de dades similars, o estan sent compilades, en altres països.

Fins ara no hi ha hagut una base de dades unificada per compilar i harmonitzar aquest conjunt de diferents bases de dades. Per això es va llançar la iniciativa “sPlot” per a la Recerca de Biodiversitat Integrativa (iDiv), per tal de desenvolupar i configurar la primera base de dades de vegetació global, unificant i fusionant els conjunts de dades existents.

“SPlot” conté actualment més de 1,1 milions de llistes de vegetació de tots els continents, recopilades en les últimes dècades per centenars d’investigadors de tot el món. “Cada punt de la nostra base de dades és un lloc real amb coordenades precises i informació sobre totes les espècies de plantes que coexisteixen allà”, explica Bruelheide.

El grup de recerca va combinar aquest conjunt de dades massius amb la base de dades més gran del món per trets de plantes anomenada “TRY”, que també és una plataforma de base de dades iDiv. “Ens ha permès respondre a preguntes que ningú ha pogut abordar abans”, continua Bruelheide.

Factors externs que influeixen en els trets funcionals de les plantes

La investigació ha demostrat, per exemple, fins a quin punt els factors globals influeixen en els trets funcionals de les comunitats de plantes. Han descobert que, contràriament a l’opinió actual, la temperatura i la precipitació juguen un paper relativament limitat. “Sorprenentment, aquests dos factors no són tan importants. La nostra anàlisi demostra, per exemple, que les comunitats de plantes no es caracteritzen per tenir fulles més primes a mesura que augmenta la temperatura, des de l’Àrtic fins a la selva tropical “, diu Bruelheide.

En canvi, els investigadors “van trobar un vincle estret entre les variables climàtiques i el subministrament de fòsfor a les fulles, reflectit en la proporció entre el contingut de nitrogen i fòsfor en el full, que és un indicador de l’estat nutricional de les plantes”, explica el professor Josep Peñuelas, un dels coautors de l’estudi i científic del CSIC i del CREAF. L’ús local de la terra i la interacció de diferents plantes en un lloc específic tenen un impacte molt més gran en els trets funcionals de les comunitats vegetals.

Segons el professor Peñuelas, aquestes troballes mostren que els càlculs futurs de la producció de plantes a Espanya no poden determinar-se únicament sobre la base de models simplistes de temperatura-precipitació. L’estudi, publicat a Nature Ecology & Evolution, és el primer d’una sèrie de pròxims treballs del consorci “sPlot”.

Donat que està disponible per als científics que ho demanin, la base de dades “sPlot” és una oportunitat sense precedents per abordar nombroses qüestions de biodiversitat a escala global, incloent-hi els temes relacionats amb la distribució d’espècies de plantes no natives, i les similituds i diferències de les comunitats de plantes en les regions del món.

Font: Blog CREAF

Article de referència: ‘Global trait–environment relationships of plant communities’, Helge Bruelheide et al.  Nature Ecology & Evolution, doi. 10.1038/s41559-018-0699-8.

• Una investigación internacional presenta la primera base de datos mundial de vegetación, con más de 1,1 millones de listas completas de especies de plantas
• La base “sPlot” reúne todas las especies vegetales conocidas de todos los ecosistemas terrestres, desde el Ártico hasta los trópicos
• Liderado por la Universidad Martin Luther Halle-Wittenberg de Alemania y el Centro Alemán para la Investigación de Biodiversidad Integrativa, en España participan el CSIC, el CREAF, la UB….
• Ha permitido descubrir que algunos factores ambientales, como la lluvia o la temperatura, no son tan esenciales como se pensaba para determinar rasgos funcionales de las plantas

 

Barcelona, 19 de noviembre de 2018.

¿Por qué unas especies de plantas crecen en unos lugares y no otros? ¿Por qué unas especies crecen junto a unas especies y no junto a otras?  La diversidad de la vegetación global se puede describir basándose en tan sólo unos pocos rasgos de cada especie. Es lo que revela un equipo de investigación liderado por la Universidad Martin Luther Halle-Wittenberg (MLU) y el Centro Alemán para la Investigación de Biodiversidad Integrativa (iDiv) Halle-Jena-Leipzig.

En el estudio, que publican en la revista “Nature Ecology & Evolution”, presentan la primera base de datos mundial de vegetación, que contiene más de 1,1  millones de listas completas de especies de plantas muestreadas de todos los ecosistemas de la Tierra. La base de datos podría ayudar a predecir mejor las consecuencias del cambio climático global.

El trabajo ha contado con la participación de un centenar de investigadores de 97 universidades y centros de investigación. Entre ellos, Josep Peñuelas, científico del CSIC y del CREAF, y Aaron Pérez Haase, investigador de la Universidad de Barcelona vinculado al CEAB-CSIC.

“Todas las plantas enfrentan los mismos desafíos, ya sean pequeñas hierbas, arbustos o árboles”, explica el profesor Helge Bruelheide, de la Universidad Martin Luther Halle-Wittenberg y codirector del iDiv, quien ha liderado el estudio. “Por ejemplo, tienen que encontrar una forma eficiente de realizar la fotosíntesis para obtener la energía que necesitan. Al mismo tiempo, compiten con las plantas vecinas por los recursos limitados en el suelo, como el agua y los nutrientes”.

 

390.000 especies de plantas conocidas

Actualmente alrededor de 390.000 especies de plantas son conocidas por la ciencia. A lo largo del tiempo, cada especie ha desarrollado rasgos muy diferentes para adaptarse a los factores de su entorno. Estos rasgos incluyen el tamaño de la planta, el espesor y los componentes químicos de sus hojas. Estas propiedades también se conocen como rasgos funcionales de la planta.

“Estos rasgos influyen directamente en la función de la planta en el ecosistema, como la cantidad de biomasa que produce o la cantidad de dióxido de carbono que absorbe del aire”, dice Bruelheide.

Hasta ahora, los científicos habían investigado las diferentes combinaciones de estos rasgos funcionales desde la perspectiva de especies individuales. “Pero, en realidad, las especies de plantas rara vez se presentan solas; las plantas viven en comunidades”, dice Bruelheide. Así que se necesitan bases de datos de vegetación que contengan información sobre todas las plantas que crecen en un lugar específico.

La base de datos de referencia de vegetación alemana es un ejemplo. Está administrada desde la Universidad Martin Luther Halle-Wittenberg y contiene información sobre aproximadamente 200.000 parcelas de vegetación, de estudios publicados y no publicados. Existen otras bases de datos similares, o están siendo compiladas, en otros países.

Hasta ahora no ha habido una base de datos unificada para compilar y armonizar ese conjunto de diferentes bases de datos. Por eso se lanzó la iniciativa “sPlot” para la Investigación de Biodiversidad Integrativa (iDiv), con el fin de desarrollar y configurar la primera base de datos de vegetación global, unificando y fusionando los conjuntos de datos existentes.

“sPlot” contiene actualmente más de 1,1 millones de listas de vegetación de todos los continentes, recopiladas en las últimas décadas por cientos de investigadores de todo el mundo. “Cada punto de nuestra base de datos es un lugar real con coordenadas precisas e información sobre todas las especies de plantas que coexisten allí”, explica Bruelheide.

El grupo de investigación combinó este conjunto de datos masivos con la base de datos más grande del mundo para rasgos de plantas llamada “TRY”, que también es una plataforma de base de datos iDiv. “Nos ha permitido responder a preguntas que nadie ha podido abordar antes”, continúa Bruelheide.

 

Factores externos que influyen en los rasgos funcionales de las plantas

La investigación ha demostrado, por ejemplo, hasta qué punto los factores globales influyen en los rasgos funcionales de las comunidades de plantas. Han descubierto que, contrariamente a la opinión actual, la temperatura y la precipitación juegan un papel relativamente limitado.

“Sorprendentemente, estos dos factores no son tan importantes. Nuestro análisis demuestra, por ejemplo, que las comunidades de plantas no se caracterizan por tener hojas más delgadas a medida que aumenta la temperatura, desde el Ártico hasta la selva tropical”, dice Bruelheide.

En cambio, los investigadores “encontraron un vínculo estrecho entre las variables climáticas y el suministro de fósforo en las hojas, reflejado en la proporción entre el contenido de nitrógeno y fósforo en la hoja, que es un indicador del estado nutricional de las plantas”, explica el profesor Josep Peñuelas, uno de los coautores del estudio y científico del CSIC y del CREAF.  El uso local de la tierra y la interacción de diferentes plantas en un lugar específico tienen un impacto mucho mayor en los rasgos funcionales de las comunidades vegetales.

Según el profesor Peñuelas, estos hallazgos muestran que los cálculos futuros de la producción de plantas en una región no pueden determinarse únicamente sobre la base de modelos simplistas de temperatura-precipitación.

El estudio publicado en “Nature Ecology & Evolution” es el primero de una serie de próximos trabajos del consorcio “sPlot”. Al estar disponible para los científicos que lo pidan, la base de datos “sPlot” es una oportunidad sin precedentes para abordar numerosas cuestiones de biodiversidad a escala global, incluyendo los temas relacionados con la distribución de especies de plantas no nativas, y las similitudes y diferencias de las comunidades de plantas en las regiones del mundo.

 

Fuente: Blog CREAF

Referencia: ‘Global trait–environment relationships of plant communities’, Helge Bruelheide et al.  Nature Ecology & Evolution, doi. 10.1038/s41559-018-0699-8.

Which plant species grow where – and why? In a new study in “Nature Ecology & Evolution”, an international research team presents the world’s first global vegetation database which contains over 1.1 million complete lists of plant species for all terrestrial ecosystems.

Which plant species grow where, alongside which others – and why? The diversity of global vegetation can be described based on only a few traits from each species. This has been revealed by a research team led by Martin Luther University Halle-Wittenberg (MLU) and the German Centre for Integrative Biodiversity Research (iDiv) Halle-Jena-Leipzig. In a new study published in the scientific journal “Nature Ecology & Evolution”, they present the world’s first global vegetation database which contains over 1.1 million complete lists of plant species sampled across all Earth’s ecosystems. The database could help better predict the consequences of global climate change.

All plants face the same challenges, whether they are small grasses, shrubs or trees. “For example, they have to find an efficient way to conduct photosynthesis in order to obtain the energy they need. At the same time, they compete with neighbouring plants for limited resources in the soil, like water and nutrients,” explains Professor Helge Bruelheide from the Institute of Biology / Geobotany at MLU and co-director of iDiv.

Currently around 390,000 plant species are known to science. Over time, each species has developed very different traits in reaction to external factors at their location. These include the plant’s size, the thickness and the chemical constituents of its leaves. These properties are also referred to as functional plant traits. “These functional traits directly influence a plant’s ecosystem function, such as how much biomass it produces or how much carbon dioxide it absorbs from the air,” says Bruelheide.

Until now, researchers have primarily investigated different combinations of these functional traits from the perspective of individual plant species. “In reality, however, plant species rarely occur alone; plants live in communities,” says Bruelheide. Therefore, so-called vegetation databases are needed that contain data on all of the plants growing at a specific location. The German Vegetation Reference Database is an example. It is managed at MLU by Dr. Ute Jandt, a member of Helge Bruelheide’s research group. It contains about data on about 200,000 vegetation plots from published and unpublished vegetation studies. Similar databases exist, or are being compiled, in many other countries.

Up until now there has been no database of databases, to compile and harmonize all these different datasets. As a result, the “sPlot” initiative was launched at the iDiv research centre to develop and set up the first global vegetation database, unifying and merging the existing datasets. “sPlot” currently contains more than 1.1 million vegetation lists from every continent, collected over the past decades by hundreds of researchers from all over the world. “Each point in our database is a real place with precise coordinates and information about all the plant species that co-exist there,” explains Bruelheide.

The research group combined this massive dataset with the world’s largest database for plant traits called “TRY” which is also an iDiv database platform. “It has enabled us to answer questions that nobody has been able to tackle before,” Bruelheide continues. The research tested, for instance, to what extent global factors influence the functional traits of plant communities. Contrary to current opinion, they found that temperature and precipitation play a relatively limited role. “Surprisingly, these two macro-factors are not so important. Our analysis shows, for example, that plant communities are not consistently characterised by thinner leaves as the temperature increases – from the Arctic to the tropical rainforest,” says Bruelheide. Instead the researchers “found a close tie between climate variables and the phosphorus supply in the leaves, reflected in the ratio between nitrogen and phosphorus content in the leaf, which is an indicator of plants’ nutritional status” explains Prof Josep Penuelas, one of the coauthors, from CREAF-CSIC. Local land use and the interaction of different plants at a specific location have a much greater impact on the functional traits of plant communities. According to Prof Josep Penuelas, these findings show that future calculations of plant production in a region cannot only be determined on the basis of simplistic temperature-precipitation models.

The study published in “Nature Ecology & Evolution” is the first of a series of upcoming papers by the “sPlot” consortium. Being available on request to other scientists, the “sPlot” database is disclosing unprecedented opportunities to tackle numerous biodiversity questions at the global scale, including the issues pertaining to the distribution of non-native plant species and the similarities and differences of plant communities across world regions.

Reference: ‘Global trait–environment relationships of plant communities’, Helge Bruelheide et al.  Nature Ecology & Evolution, doi. 10.1038/s41559-018-0699-8.