L’aforestació neutraliza el pH dels sòls

Pinus koraiensis_Pixabay_Feb2018

L’aforestació és un tipus de canvi en els usos del sòl inicialment destinat a la producció de fusta, la conservació d’aigua i sòl, incrementar l’emmagatzematge de carboni i la mitigació del canvi climàtic. Aquest estudi mostra com la reforestació canvia a més una variable clau del sòl, el seu pH. Fotografia: Pixabay

 

El pH del sòl, el qual mesura la seva acidesa o alcalinitat, està associat a moltes propietats dels sòls com ara l’equilibri iònic, les comunitats microbianes, o els continguts en matèria orgànica. El pH del sòl regula també els processos biogeoquímics del sòl i genera efectes en cascada sobre l’estructura i funcions dels ecosistemes terrestres.

L’aforestació ha sigut una eina àmpliament adoptada per tal d’incrementar el segrest de carboni dels sòls i millorar la preservació tant de l’aigua com del sòl. Tot i això, l’efecte de l’aforestació sobre el pH del sòl és encara poc conegut.

Un nou estudi realitzat per un equip internacional de científics i publicat a la revista Nature Communications, presenta els resultats de la seva recerca orientada a avaluar els canvis en el pH del sòl generats per l’aforestació (establir boscos a llocs on no n’hi ha hagut un des de feia molt de temps). Aquesta avaluació l’han realitzada mitjançant la presa de mostres emparellades en 549 localitats aforestades i 148 localitats de control del Nord de la Xina, considerant diferents espècies d’arbres i al llarg de gradient de pH del sòl.

Els autors han trobat una neutralització significativa del pH del sòl deguda a l’aforestació, que disminueix el pH en sòls relativament alcalins i incrementa el pH en sòls relativament àcids. El llindar del pH del sòl (TpH), el punt al quan l’aforestació canvia d’incrementar a disminuir el pH del sòl, són especifiques de cada espècie d’arbre, en un rang que va de 5.5 (Pinus karaiensis) a 7.3 (Populus spp) amb un promig de 6.3.

L’estudi permet una millor comprensió de com l’aforestació genera impactes en el pH del sòl al llarg d’un ampli rang de tipologies de sòl i d’aforestacions amb espècies diverses d’arbres. Aquesta comprensió és bàsica per desenvolupar estratègies de mitigació del canvi climàtic i de plans de sostenibilitat ecològica.

“El nostre estudi indica que l’aforestació, amb una apropiada selecció d’espècies d’arbres, té el potencial de mitigació de l’acidificació del sòl causada per la deposició àcida”, comenta el Dr. Songbai Hong del Sino-French Institute for Earth System Science, Peking University.

“Els resultats d’aquest estudi ens indiquen que l’aforestació pot modificar el pH del sòl si les espècies d’arbres i el pH inicial estan correctament ajustats, el què potencialment pot millorar la fertilitat del sòl i promoure la productivitat dels ecosistemes”, ha dit el Prof. Josep Peñuelas del CREAF-CSIC Barcelona.

Segons els autors, són necessaris més estudis de camp per tal de determinar quines són les millors espècies d’arbres per a l’aforestació segons les propietats del sòl, la disponibilitat d’aigua, la idoneïtat del clima, l’ecosistema i els objectius socioeconòmics.

Referencia: Hong, S., Piao, s., Chen, A., Liu, Y., Liu, L., Peng, S., Sardans, J., Sun, Y., Peñuelas, J., Zeng, H. 2017. Afforestation neutralizes soil pH. Nature Communications, (2018) 9:520. doi: 10.1038/s41467-018-02970-1.

La aforestación neutraliza el pH del suelo

Pinus koraiensis_Pixabay_Feb2018

La aforestación es un tipo de cambio en los usos del suelo inicialmente destinado a la producción de madera, la conservación de agua y suelo, a incrementar el almacenaje de carbono y la mitigación del cambio climático. Este estudio muestra como la aforestación cambia además una variable clave del suelo, su pH. Fotografía: Pixabay

 

El pH del suelo, el cual mide su acidez o alcalinidad, está asociado a muchas propiedades de los suelos como el equilibrio iónico, las comunidades microbianas, o los contenidos en materia orgánica. El pH del suelo regula también los procesos biogeoquímicos del suelo y genera efectos en cascada sobre la estructura y funciones de los ecosistemas terrestres.

La aforestación ha sido una herramienta ampliamente adoptada para incrementar la retención de carbono de los suelos y mejorar la preservación tanto del agua como del suelo. A pesar de ello, el efecto de la aforestación sobre el pH del suelo es todavía poco conocido.

Un nuevo estudio realizado por un equipo internacional de científicos y publicado en la revista Nature Communications, presenta los resultados de su investigación orientada a evaluar los cambios en el pH del suelo generados por la aforestación (establecimiento de bosques en lugares en los que desde hacía mucho tiempo no había ninguno). Esta evaluación se ha realizado mediante la toma de muestras emparejadas en 549 localidades aforestadas y 148 localidades de control del Norte de la China, teniendo en cuenta diferentes especies de árboles y a lo largo de un gradiente de pH del suelo.

Los autores han hallado una neutralización significativa del pH del suelo debida a la aforestación, de este modo, la aforestación disminuye el pH en suelos relativamente alcalinos e incrementa en suelos relativamente ácidos. El umbral del pH del suelo (TpH), el punto en el cual la aforestación cambia de incrementar a disminuir el pH del suelo, es específico de cada especie de árbol, con un rango que va de 5.5 (Pinus karaiensis) a 7.3 (Populus spp), y un promedio de 6.3.

El estudio permite una mejor comprensión de cómo la aforestación genera impactos en el pH del suelo a lo largo de un amplio rango de tipologías de suelo y de aforestaciones con diferentes especies de árboles. Esta comprensión es básica para poder desarrollar estrategias de mitigación del cambio climático y de planes de sostenibilidad ecológica.

“Nuestro estudio indica que la aforestación, con una apropiada selección de especies de árboles, tiene el potencial de mitigación de la acidificación del suelo causada por la deposición ácida”, comenta el Dr. Songbai Hong del Sino-French Institute for Earth System Science, Peking University.

“Nuestros resultados indican que la aforestación puede modificar el pH del suelo si las especies de árboles y el pH inicial están correctamente ajustados, lo que potencialmente puede mejorar además la fertilidad del suelo y promover la productividad del ecosistema”, comenta el Prof. Josep Peñuelas del CREAF-CSIC Barcelona.

Según los autores, son necesarios más estudios de campo para poder determinar cuáles son las mejores especies de árboles para la aforestación según las propiedades del suelo, la disponibilidad de agua, la idoneidad del clima, el ecosistema y los objetivos socioeconómicos.

Referencia: Hong, S., Piao, s., Chen, A., Liu, Y., Liu, L., Peng, S., Sardans, J., Sun, Y., Peñuelas, J., Zeng, H. 2017. Afforestation neutralizes soil pH. Nature Communications, (2018) 9:520. doi: 10.1038/s41467-018-02970-1.

Afforestation neutralizes soil pH

Pinus koraiensis_Pixabay_Feb2018

Afforestation is a type of land use change project primarily designated for wood production, soil and water conservation, increasing carbon storage and mitigating climate change. This study shows that afforestation changes, moreover, soil pH, that is a key soil variable. Photo by: Pixabay

 

Soil pH, which measures the acidity or alkalinity of soils, is associated with many soil properties such as hydrolysis equilibrium of ions, microbial communities, and organic matter contents. Soil pH regulates soil biogeochemical processes and has cascading effects on terrestrial ecosystem structure and functions.

Afforestation has been widely adopted to increase terrestrial carbon sequestration and enhance water and soil preservation. However, the effect of afforestation on soil pH is still poorly understood and inconclusive.

In a new study in the journal Nature Communications scientists investigate the afforestation-caused soil pH changes with pairwise samplings from 549 afforested and 148 control plots in northern China, across different tree species and soil pH gradient.

Authors find significant soil pH neutralization by afforestation—afforestation lowers pH in relatively alkaline soils but raises pH in relatively acid soils. The soil pH thresholds (TpH), the point when afforestation changes from increasing to decreasing soil pH, are species-specific, ranging from 5.5 (Pinus koraiensis) to 7.3 (Populus spp.) with a mean of 6.3.

The study provides improved understandings on how afforestation impacts soil pH across a broad range of soil types and afforestation tree species, which is critical for developing climate change mitigation strategies and ecological sustainability plans.

“Our study indicates that afforestation has the potential to alleviate soil acidification caused by enhanced acidic deposition with the appropriate selection of tree species and thus could further increase ecosystem productivity and carbon sequestration”, said Dr. Songbai Hong from Sino-French Institute for Earth System Science, Peking University.

 

“Our findings indicate that afforestation can modify soil pH if tree species and initial pH are properly matched, which may potentially improve soil fertility and promote ecosystem productivity”, said Prof. Josep Peñuelas from CREAF-CSIC Barcelona.

According to the authors, further field studies are still needed to determine best tree species for afforestation according to soil properties, water availability and climate suitability, and designated ecosystem and socioeconomic goals.

Journal Reference: Hong, S., Piao, s., Chen, A., Liu, Y., Liu, L., Peng, S., Sardans, J., Sun, Y., Peñuelas, J., Zeng, H. 2017. Afforestation neutralizes soil pH. Nature Communications, (2018) 9:520. doi: 10.1038/s41467-018-02970-1.

The large mean body size of mammalian herbivores explains the productivity paradox during the last glacial maximum

Bison_pixabay_Jan2018
Mammalian herbivores live in major terrestrial ecosystems on Earth. During the past decades, our understanding has increased about the important role of large mammalian herbivores (body mass >10 kg) in controlling vegetation structure and carbon and nutrient flows within ecosystems. Photo by: Pixabay

 

Large herbivores are a major agent in ecosystems, influencing vegetation structure and carbon and nutrient flows (shattering woody vegetation and consuming large amounts of foliage). Despite the non-negligible ecological impacts of large herbivores, most of the current DGVMs, or land surface models that include a dynamic vegetation module, lack explicit representation of large herbivores and their interactions with vegetation.

During the last glacial period, the steppe-tundra ecosystem prevailed on the unglaciated northern lands, hosting a high diversity and density of megafaunal herbivores. The apparent discrepancy between the late Pleistocene dry and cold climates and the abundant herbivorous fossil fauna found in the mammoth steppe biome has provoked long-standing debates, termed as “productivity paradox” by some paleontologists.

In a new study in the journal Nature Ecology and -Evolution scientists, aiming to address the productivity paradox, incorporated a grazing module in the ORCHIDEE-MICT DGVM model. “This grazing module is based on physiological and demographic equations for wild large grazers, describing grass forage intake and metabolic rates dependent on body size, and demographic parameters describing the reproduction and mortality rates of large grazers”, explained Dr. Dan Zhu from the Laboratoire des Sciences du Climat et de l’Environnement, LSCE CEA CNRS UVSQ, France.

In the study authors also extended the modelling domain to the globe for two distinct periods, present-day and the last glacial maximum (ca. 21 ka BP). The present-day results of potential grazer biomass, combined with an empirical land use map, infer a reduction of wild grazer biomass by 79-93% due to anthropogenic land replacement over natural grasslands.

For the last glacial maximum, authors find that the larger mean body size of mammalian herbivores than today is the crucial clue to explain the productivity paradox, due to a more efficient exploitation of grass production by grazers with a larger-body size. Evidences from fossil and extant mammal species have shown a long-term trend towards increasing body size in mammals throughout the Cenozoic, this indicates selective advantages of larger body sizes, such as larger guts of herbivores that allow microbes to break down low-quality plant materials, and higher tolerance to coldness and starvation. “Our results show quantitatively the importance of body size to explain the productivity paradox, as a larger-body size enables grazers to live on the mammoth steppe in substantial densities during the LGM, despite colder temperatures and shorter growing seasons than today”, said Dr. Philippe Ciais from the Laboratoire des Sciences du Climat et de l’Environnement, LSCE CEA CNRS UVSQ, France.

For the authors large herbivores might have fundamentally modified Pleistocene ecosystems; therefore, “to bring them into large-scale land surface models would help us better understand the intricate interactions among climate, plants and animals that shaped the biosphere”, said Prof. Josep Peñuelas from CREAF-CSIC Barcelona.

Journal Reference: Zhu, D., CIiais, P., Chang, J., Krinner, G., Peng, S., Viovy, N., Peñuelas, J., Zimov, S. 2018. The large mean body size of mammalian herbivores explains the productivity paradox during the last glacial maximum. Nature Ecology & Evolution

Josep Peñuelas named Distinguished Scientist by Chinese Academy of Sciences

This award distinguish well established and internationally recognized scientists in their respective research fields, having obtained outstanding scientific accomplishment and prestigious international honors, awards or prizes.

The fellowship aims to create or strengthen partnerships between CAS host institutions and the recipients’ home institutions.