El món avança cap a una modelització climàtica més precisa, una formulació de polítiques més equitativa i una producció d’aliments més sostenible, gràcies al projecte Imbalance-P, amb Josep Peñuelas, Michael Obersteiner, Ivan Janssens i Philippe Ciais. 

Josep Peñuelas, Michael Obersteiner, Ivan Janssens i Philippe Ciais, els investigadors europeus a càrrec de projecte Imbalance-P. Imatge: European Research Council

Aquest projecte interdisciplinari European Research Council (ERC) Synergy ha permès el treball conjunt entre quatre científics especialitzats en diversitat d’ecosistemes, biogeoquímica, modelització de la Terra i economia dels recursos: Josep Peñuelas, del CREAF i del CSIC, Ivan Janssens, de la Universitat d’Anvers; Philippe Ciais, del Laboratoire des Sciences du Climat et de l’Environnement, i Michael Obersteiner, de l’International Institute for Applied Systems Analysis.

Gràcies a Imbalance-P, el desequilibri de nutrients està ara fermament inclòs en l’agenda mundial i els seus resultats ja influeixen en la comunitat científica i política mundial. Els fruits d’una intensa i sinèrgica col·laboració entre els quatre destacats investigadors europeus són els impressionants resultats: s’han publicat més de 500 articles, molts d’ells a Science i Nature.

En el seu treball, els quatre científics es concentren en l’impacte sobre el canvi climàtic, la biodiversitat, la seguretat alimentària i fins i tot sobre la geopolítica que provoca el desequilibri entre la disponibilitat de fòsfor, carboni i nitrogen. Entre aquests elements essencials per a la vida, la disponibilitat de carboni i de nitrogen augmenta ràpidament en la major part del món, però la de el fòsfor no ho fa i és, per tant, un recurs finit.Gràcies a Imbalance-P, el desequilibri de nutrients està ara fermament inclòs en l’agenda mundial i els seus resultats ja influeixen en la comunitat científica i política mundial.

Frenar la pèrdua de biodiversitat

Un dels resultats més evidents d’Imbalance-P és que s’han demostrat vies viables per frenar la pèrdua de biodiversitat. Per això, s’han inclòs dades sobre el cicle dels nutrients en relació amb el funcionament dels ecosistemes en 9 models de biodiversitat. “La inclusió de la dimensió dels nutrients en els models climàtics és especialment important per als països amb molta vegetació, com ara Rússia o el Brasil”, segons explica Obersteiner, “i hem demostrat que és factible fer-ho”. Així mateix, s’han millorat i desenvolupat models de sistema terrestre amb més detall que mai, parametritzant els components dels cicles dels tres nutrients, a partir de dades de diferents ecosistemes a Europa, Amèrica, Groenlàndia, Àfrica i Àsia.

Els nous Models del Sistema Terra desenvolupats permeten ara avaluar amb profunditat les possibilitats de producció biofísica optimitzada per alimentar una societat global cada vegada més nombrosa i exigent. A més, aquests models permeten computar milers de nous escenaris globals del sistema Terra que contemplen diferents estratègies de gestió global, la qual cosa potencialment informarà el desenvolupament d’un nou conjunt d’objectius de sistema Terra basats en la ciència.

“Aquest treball ERC Synergy ens ha permès aprendre molt els uns dels altres: és així com s’aconsegueix una ciència d’avantguarda”.

JOSEP PEÑUELAS, investigador del CREAF i el CSIC.

Al llarg dels dos darrers anys, els quatre científics han combinat els seus coneixements i han despertat a la comunitat científica sobre el que poden significar per al nostre planeta i per a la nostra espècie els desequilibris de nutrients. “Aquest treball ERC Synergy ens ha permès aprendre molt els uns dels altres: és així com s’aconsegueix una ciència d’avantguarda”, afirma Josep Peñuelas.

Peñuelas, Ciais, Janssens i Obersteiner han tancat de manera global el cicle del fòsfor i han generat un nou coneixement integrat dels impactes dels desequilibris de carboni, nitrogen i fòsfor en la diversitat i la funció dels ecosistemes naturals, el clima, la’gricultura i la societat. Les respostes de la vida, la societat i el sistema de la Terra estan estretament interconnectades, però fins ara s’han considerat en la seva major part en una investigació monodisciplinar fragmentada.

Font: Blog CREAF