Des del món científic portem dècades alertant de la gravetat de la crisi ambiental global i de com es va tancant la finestra d’oportunitat per impedir les pitjors conseqüències de la desestabilització climàtica i ecològica del Planeta. Si no articulem accions polítiques que situïn aquest repte al centre de les prioritats del nou govern, ens movem cap al col•lapse de molts sectors productius i cap a unes condicions de vida molt més adverses que les actuals.
Les manifestacions són cada vegada més alarmants. També a Catalunya, amb una sequera que sembla no tenir fi, temporals que s’enduen passejos i platges, morts prematures per onades de calor o la contaminació de l’aire, la pèrdua massiva i creixent de biodiversitat, o la degradació i minva d’un recurs tan essencial com l’aigua.
A nivell econòmic els costos ja ascendeixen als milers de milions d’euros anuals, només al Principat, i les conseqüències socials són preocupants, amb alces insostenibles de preus de productes bàsics, ERTOs d’empreses que no poden mantenir la producció, o les tensions entre sectors i territoris pel que fa al repartiment de l’aigua o la transició energètica.
La crisi climàtica i ecològica tindrà uns costos molt majors si es posposa l’acció
La crisi climàtica i ecològica tindrà uns costos molt majors si es posposa l’acció, que si l’afrontem avui. Només integrant de manera immediata i efectiva l’acció climàtica amb la conservació i ús sostenible de la natura correspondrem a la crida dels panells científics de les Nacions Unides (IPCC i IPBES) a mantenir-nos dins els límits ambientals de seguretat del Planeta.
Davant d’una nova contesa electoral a la Generalitat, hem d’instar amb urgència un full de ruta per la sostenibilitat de Catalunya basat en el consens científic.
És primordial accelerar l’abandonament dels combustibles fòssils; protegir i restaurar la biodiversitat; preservar els recursos hídrics i garantir la qualitat de l’aire; prevenir i reduir els residus de manera creïble i ambiciosa; planificar al màxim nivell i de manera transversal l’adaptació territorial i econòmica al canvi climàtic; garantir la justícia social i intergeneracional en tota aquesta transformació; educar sobre el profund canvi sociocultural que afrontem; i monitoritzar i retre comptes d’aquests punts de manera freqüent.
Està en mans de la societat a través del Govern i el Parlament liderar la inajornable transició ecològica del país
En context d’emergència ambienta la gestió de calamitats serà habitual. Està en mans de la societat a través del Govern i el Parlament liderar la inajornable transició ecològica del país. Però serà imprescindible que els principals sectors econòmics i socials (energia, agroalimentari, turisme, indústria, banca, sindicats…) els facin costat, perquè d’ells en depèn alinear l’economia i l’ocupació amb els diagnòstics de la ciència.
Com a persones dedicades a la ciència, és el nostre deure recalcar que ens apropem perillosament al punt de no retorn i denunciem les onades de desinformació que qüestionen la ciència mateixa com a font d’informació veraç. Per garantir l’estabilitat planetària aquesta és una dècada clau, però comptem amb gran talent humà, capacitat tecnològica, institucions de recerca i innovació, i capital social al servei del país. Aprofitem-ho; mai quatre anys havien estat tan transcendents.
La carta està firmada per Josep Peñuelas (CREAF-CSIC), Pep Canadell (CSIRO), Jaume Terradas (CREAF-UAB), Mar Reguant (ICREA-IAE-CSIC), Lluís Brotons (CREAF-CSIC) i Marta Torres (IDDRI).
Font: La Vanguardia